«Dones, flors i pitança»
No és una obra amb argument, sinó que enfila un seguit de gags i situacions al voltant, però no només, dels estereotips literaris, socials i sexuals de la dona, des d’un prisma molt divers que evita el pamflet feminista, i que remarca, fet i fet, una actitud vital decidida, que abraci els plaers.
«Tu i l’hipòcrita»
L’obra ofereix una successió de records del protagonista, Honorat, un home ben posicionat de les classes acomodades barcelonines que viu una mena de crisi dels quaranta anys que l’empeny a qüestionar i representar-se els moments decisius que l’han menat a a envoltar-se de renúncies, enveges i buidor, seguint els cànons socials del moment per als hereus de bona posició: estudis de dret, continuïtat del negoci patern i un matrimoni més o menys estable. És el retrat d’un món en què la gran majoria de persones es veuen abocades, per desídia o impotència, a la hipocresia.
«Vent de garbí i una mica de por»
Ambientada en indrets d’estiueig, l’obra —de tres actes situats a l’estiu del 1968, el del 1936 i el del 1909, respectivament— és una mena de fris que busca captar els valors de les classes privilegiades i els dels tipus que en depenen mentre albiren tres revolucions en la distància: el Maig francès del 1968, la vigília del cop feixista del 1936 i la Setmana Tràgica del 1909. L’argument no té progressió narrativa, sinó que a l’inici de cada acte es replega sobre si mateix per consignar la perennitat de les estructures socials.
«L’anònim blau»
Josep, gerent de La Colonial SA, que passa les hores de lleure a la seu d’un club privat, proposa una partida d’escacs a Carles, el seu millor amic. Durant la partida, Josep rep un anònim en què se l’informa que la seva dona, Lluïsa, li és infidel amb un pintor, Joan, a qui ella ha encarregat que li faci un retrat. Joan intenta aproximacions íntimes amb la seva model. Carles i Joan comparteixen l’estudi. Carles s’ofereix a Josep per esbrinar la veritat sobre l’anònim. A l’estudi es troba amb Lluïsa, a qui pretén. A l’estudi, Lluïsa també coincidirà amb la xicota del pintor Joan, Montserrat, secretària a La Colonial SA de Josep, el qual li va al darrere. L’obra avança amb diàlegs encreuats entre l’escenari inferior i el superior, cosa que crea un seguit d’equívocs i ambigüitats fins a la resolució final.
«L’assassinat d’un barret fort»
Una companyia teatral figura que representa una comèdia per a un públic imaginari que es mostra descontent amb la funció. A conseqüència del desastre, l’empresari dedueix que s’arruïnarà, la companyia s’empipa pel descrèdit que li pot caure al damunt, i l’autor s’enfurisma perquè considera que és un geni incomprès. El motor de la comèdia és el típic triangle amorós entre un home ric, la seva amistançada i l’exparella d’aquesta, un presidiari que s’ha escapat de la presó amb set de venjança. Però el simulacre de funció és el pretext per ordir una segona trama, la de l’obra real, que s’encavalca amb la fracassada, i on també es juga un triangle amorós —o de desamor— entre l’autor de l’obra i l’actriu i l’actor principals. Amb aquest canemàs de vodevil i el muntatge escènic, es basteix una trama que avança, entre cops d’efecte i humor, cap a un desenllaç que traspua escepticisme.
«Somni celestial»
Un matrimoni jove, Joan i Maria. Ell li explica que ha tingut un somni estrany —on ella també surt— que l’ha transportat fins a les esferes celestes. Joan, de sobte, es troba davant un tribunal format per Sol i Lluna, i envoltat d’altres deïtats planetàries i de la mitologia clàssica: Cronos, Plutó i Venus. Deïtats i astres estan preocupats, més o menys, per l’esdevenidor de la humanitat que, segons ells, va a mal borràs. Per intentar posar‑hi remei, Sol, a través de Cronos, convoca personatges de diferents períodes de la civilització humana: passat, present i futur (Horaci, Noè, Joan, Maria, Prehistòric, Prehistòrica i Alfa). La idea és fer-los una enquesta i que entre tots debatin i proposin solucions, a veure què en surt. Tot plegat adobat amb humor, ironia, unes gotes de vodevil i un final convencional i escèptic.
«Atracciones Gasparino»
En aquesta peça aparentment juvenil, davant la imminent clausura d’Atracciones Gasparino a causa d’una operació especuladora del Senyor Gris i la indiferència de l’Ajuntament respecte aquest fet, una àvia i els seus dos nets, Martina i Marcel, ajudats pel Senyor Joan i els nets d’aquest, Daniel i Maria, inicien una campanya per tal de salvar el parc d’atraccions. Tot plegat en un univers de fantasia on els cavallets i les atraccions parlen i tenen ànima, i on és possible viatjar a un altre país: aquell on importen els nens.
«El contraverí»
«El contraverí» consta de cinc peces breus que busquen constituir un antídot a l’horror de la història en cinc episodis de temps i espais diversos entrellaçats per la infàmia.
«El crit dins d’una capsa de cartró»
Durant la Setmana Santa de 1972, la nena Maribel, de dos anys i mig, és violada i assassinada a Sevilla en el context de les celebracions del Dimarts Sant. Caterina, criada del banquer Don Servando, commoguda per aquest terrible esdeveniment, no pararà fins a esbrinar qui ha sigut l’autor del crim, preguntant-li, fins i tot, al mateix Jesucrist, impotent davant d’un món que ja no controla.
«Dues Medees»
«Dues Medees» és un díptic en dues parts, «Medea 2000» i «Medea Secreta». A «Medea 2000» el personatge de Medea, sincronitzat amb la contemporaneïtat, es rebel·la contra el propi mite i tot allò que Jàson espera d’ella com a dona. «Medea Secreta» narra com, en el diàleg amb Hera, Medea prova d’assassinar els fills per aconseguir la seva vida eterna, però és traïda per la gelosia de la deessa. En aquesta peça, els deus, enlloc de guiar la humanitat, hi rivalitzen i es revelen com a enemics.
«Un estiu amb les amigues»
Aurora, Clara i la seva filla arriben a Mallorca a la recerca de pau i tranquil·litat; Aurora, a més, espera el retrobament amb el Basili, el seu amant. Allà les reben la Maria Antònia, que intenta recuperar-se econòmicament llogant-los la casa, la Lene, una amiga d’aquesta, i la Nima, la serventa. L’estiu passa i en comptes de trobar la pau, l’únic que aconsegueixen és enemistar-se. Aurora no aconseguirà trobar-se amb el seu amant i acabarà fugint amb la Lene.
«La llengua tallada»
Un irònic drama històric de forta arrel onírica i poètica que s’interroga amb perplexitat entorn de la idea del destí. Al segle XVII, el país de Siscars, governat per barons vinaters que mantenen el poble embriagat, es veu envaït per la corrupció i la injustícia. Unes veus amenaçadores parlen de mort i de guerra en una llengua desconeguda mentre s’espera l’arribada del rei de Gascunya que, segons l’astròleg, vindrà disfressat d’esmolet. Un bon dia, el baró es desperta amb una llengua tallada a les mans i assassina l’astròleg, a qui acusa de mentider. La gent del poble es revolta contra els perversos barons. Quan finalment arriba al castell un esmolet, és venerat com un rei i se li demana de fer justícia. I la justícia que restableix no és una altra que tallar la llengua al baró.
«El romance de Amaranta»
Escrita originalment en castellà i inèdita fins ara, la peça és un potent drama d’inspiració lorquiana sobre els somnis trencats i l’amarga recerca de l’amor somniat. Amaranta, treballadora d’una botiga de records per a turistes, es queda adormida repassant factures. Un ocell parlador se li apareix en somnis i li pregunta què se n’ha fet dels seus desitjos i aspiracions vitals. Ella, que sempre havia volgut ser ballarina, se n’adona que ha malgastat la vida lluitant per sobreviure i deixant-se maltractar per tots els homes amb qui s’ha anat trobant. Després d’aquesta trobada amorosa amb l’ocell ―que es converteix en un atractiu jove, aspirant a actor―, Amaranta decideix abandonar la botiga i la seva parella ―un mediocre venedor de taüts que la maltracta― per lluitar pel seu somni i retrobar-se amb el jove ocell. Així doncs, amb el temps, acabarà treballant de netejadora a l’escola de dansa de Galina Daudova, una antiga diva que li diu que és massa gran per ballar. Tot i això, ella mai no renunciarà a la seva vocació veritable. Finalment, després de nombrosos impediments i de projectar el jove ocell en tots els homes que es troba, Amaranta acabarà ingressant en un asil per a dements on aconseguirà fer realitat el seu somni: ballar.
«L’últim tren»
«L’últim tren» parla, com ho indica el títol, de la vitalitat insospitada que ens pot sobrevenir quan sembla que el temps s’acaba i descobrim que no tot ha estat viscut encara. La Sílvia, cansada de la vida de ciutat i de la càrrega familiar que suposa haver‑se de fer càrrec contínuament de la seva filla Raquel i el seu net Marc, se n’ha anat a passar uns dies a casa la Lena, als afores d’un poble del Maresme. Les dues dones, amigues de la infància que ara ronden els seixanta-cinc anys, aprofitaran tota oportunitat que se’ls presenti per tal de fugir de la vida que tenen i intentar viure amb plenitud els últims anys. Així, la Lena es debatrà entre un amor de joventut, en Pep Marco (antic activista independentista que encara tem que el persegueixi la policia) i el Sr. Riera (un veí de seny, carregat de diners, que li promet una vida plàcida i sense privacions.) De la mateixa manera, la Sílvia, procurarà acabar amb els constants abusos a què la sotmet la seva filla, refent la seva vida al costat d’en Martí, un pagès que ni tan sols suporta. Tanmateix, aquesta ànsia excessiva per no deixar escapar l’últim tren, conduirà les dues dones a prendre decisions errònies que acabaran per precipitar-les a una infelicitat major. Tot plegat, en ple 2001, un any en què l’atemptat contra les Torres Bessones tensa fins a tal punt la situació política internacional que sembla que ―davant el perill― tothom tingui pressa per viure.
«Unitat Galàctica Número III»
Una comèdia sobre la reencarnació formalment trencadora, on l’autora reprèn la seva investigació metafísica entorn de les temporalitats amb un to farcesc. Blanca Saurimonda, Guillem de Cabestany, Enric VIII i Anna Bolena, coincideixen, un cop difunts, a la «Unitat Galàctica Número III», una estació futurista que prepara els morts per a la seva reencarnació. En la seva nova vida, Blanca espera poder venjar-se del seu antic marit, Raimon de Castell Rosselló, que, mitjançant un engany, va fer-li menjar el cor del seu amant, Guillem. Enric VIII, en canvi, espera ser més clement amb Anna Bolena i demanar-li perdó per haverla fet decapitar. Tanmateix, dos querubins al càrrec de la Unitat Galàctica els adverteixen que, més enllà dels seus desitjos, la nova vida ha de servir-los com a aprenentatge per no cometre els mateixos errors del passat. Tot i això, quan els quatre personatges comencen les seves noves vides ―les quatre en el context de la ciutat de Palma, en ple segle XX― tornen a repetir, exactament, els mateixos patrons vitals. Així, Càndid (jove actor i reencarnació de Blanca) torna a enamorar-se de Guillermina (directora de cinema i reencarnació de Guillem), mentre Raimonda (directora d’hotel amb instint assassí i reencarnació de Raimon) els vigila. Així mateix, Anicet (aspirant a actor i reencarnació d’Anna Bolena) torna a ser infidel a Enriqueta (netejadora de l’hotel i reencarnació d’Enric VIII) i aquesta torna a enfollir de gelosia. Per evitar un nou bany de sang, els querubins es veuran obligats a intervenir.
«Cendres d’amor»
Un sepulturer rep l’encàrrec d’enterrar, a canvi de cent duros de plata, el nadó fruit de la relació amorosa entre un home casat, empleat a la fàbrica d’una colònia tèxtil, i la mestra del poble. De matinada el sepulturer, que és amb la seva dona, i el pare de l’albat es trobaran al cementiri. Finalment la neu acabarà d’esborrar qualsevol mena de rastre que hagi pogut quedar.
«Les garses»
Un barber reparteix participacions de loteria entre la seva clientela. El número al que juguen resulta premiat, a partir de la qual cosa sorgiran malentesos i es manifestaran un seguit d’actituds que denoten l’avarícia de les persones. Finalment el mateix barber contraposa l’obtenció de diners guanyats sense cap mena d’esforç a la bondat i el treball com a virtuts que dignifiquen el gènere humà.
«Lladres»
Dos pidolaires passen la nit en la pallissa d’un hostal d’una localitat de la rodalia de Barcelona. Han trobat una cartera plena de diners i els assalta la por de ser robats mentre dormen en un ambient que els crea inseguretat. Finalment, un malentès desencadenarà un desenllaç fatal.
«Els vells»
La desprotecció en què es troben els obrers, en aquest cas del sector del tèxtil, en arribar a la velledat i quedar-se sense feina.
«Pastorets dels Lluïsos d’Horta»
Estimat públic, benvinguts i benvingudes, una vegada més, als «Pastorets dels Lluïsos d’Horta!»
El que esteu a punt de veure és una adaptació lliure del clàssic nadalenc per excel·lència al nostre país. Una adaptació apta per tots els públics i amb més de 130 persones sobre l’escenari que, any rere any, intentem fer créixer i millorar perquè la pogueu gaudir tant si fa anys que veniu com si aquesta és la vostra primera vegada.
Per Lluïsos és un gran esdeveniment, ja que ens apleguem gent de totes les edats i seccions de la casa per donar la benvinguda al Nadal fent el que millor sabem fer: teatre.
Agafeu-vos fort a la cadira que la funció és a punt de començar i de ben segur que hi haurà sorpreses!